La bona pràctica educativa que més destaca en el
nostre centre (E.I. Els Molins a Sencelles) és el treball per AMBIENTS
D'APRENENTATGE. Mitjançant aquests ambients podem veure una manera diferent
d'organitzar els alumnes, l'espai i els materials, per poder propiciar i
construir un lloc on els aprenentatges que adquireixin els infants sorgeixin de
manera lliure i espontània. Així doncs, l'infant és el protagonista i
constructor del seu propi aprenentatge. En canvi, l'educador es dedica a
observar, organitzar i afavorir aquests aprenentatges. A més, de la
participació activa dels alumnes en el seu propi aprenentatge i l’autonomia i
llibertat en els seus moviments i en les seves preses de decisions.
Els ambients es realitzen tres pics per setmana,
concretament dilluns, dimecres i divendres amb una durada d’una hora
aproximadament. En aquests hi participen tots els infants de l’escoleta, encara
que els nadons no surten sempre ja que depèn del ritme de cada un i de si tenen
totes les necessitats cobertes en aquell moment.
Pel que fa a les agrupacions que es duen a terme,
diria que són totalment lliures ja que cada alumne pot elegir a quin ambient
vol anar o bé si vol passar per tots els que hi ha al seu abast a hores d’ara. Per
tant, no es fa cap llistat on han d’elegir a quin ambient volen anar i sent
necessari passar per tots els ambients al llarg de la setmana. És a dir, van
elegint i decidint en cada moment d’on van i d’on volen anar. Cal dir que en anys
anteriors si que es duien a terme dits llistats encara que se n’adonaren de la
manca de llibertat que donaven als infants per a la seva elecció.
Actualment trobem al centre tres ambients molt diferenciats: el de grans moviments, el de la natura i el de les fosques. Per una banda, el de grans moviments permet a l’infant enfilar-se, baixar, botar, amagar-se, arrossegar-se... Per altra banda, el de la natura estableix un contacte amb la natura i els seus elements, a través dels quals és possible conèixer, descobrir, observar i apropiar-se del que esdevé important i significatiu. I, finalment, el de les fosques, ajuda als infants a sentir-se bé i a gaudir de la foscor mitjançant el joc i el material que tenen al seu abast.
Tots i cada un dels espais on es duen a terme han
d'estar ben pensats per tal de poder treure el màxim de cada un d’ells. Els
espais no són estàtics ni permanents, sinó que es van modificant depenent de
les necessitats que es poden observar als infants. És a dir, un mateix ambient
va canviant en quant a materials, distribució del mobiliari, etc. Aquests
espais són comuns per a tots els grups, ja que s’intenta no dur-los a terme
dins cap aula per a que no pugui influenciar més a un grup que a un altre. Així
doncs, s’empren els passadissos, la plaça de l’escola, la sala de
psicomotricitat i una sala polivalent on realitzen altres activitats.
Referent als materials que s’empren, solen ser
sobretot materials naturals, no estructurats i materials reciclats. D’aquesta
manera, els infants surten de les joguines habituals i empren materials
diversos que els proporciona una major exploració, imaginació, creativitat,
etc. i, a més, contribuïm amb el medi ambient. Tots els materials de
manipulació i experimentació es tapen amb una tela perquè els alumnes puguin
anar descobrint el que tenen al seu abast en el dia d’avui.
Pel que fa al rol de l’adult, és d’observador i
acompanyador dels infants, a més de creador dels ambients per tal de provocar
un aprenentatge. És a dir, només intervenen en situacions de conflicte o
necessitat d’un infant. Per tant, el lloc de la seva posició està pensat
estratègicament per tal de contribuir a la circulació regulada i crear un clima
d’ordre amb el pas restringit de materials d’un ambient a altres.
Per donar l’inici als ambients, es posa sempre la
mateixa cançó per tal de que els infants sàpiguen que comença el temps d’ambients.
En aquest moment les mestres obren les portes i els infants surten corrent a l’ambient
que més ganes les fa. Aquesta mateixa eina empren per donar-los per finalitzat,
on a més de sonar la cançó la representen amb gestos. En aquest moment els
infants s’asseuen a una estora que hi ha a l’ambient de la natura i, amb l’ajuda
de les educadores la representen.
Aquests ambients són avaluats per les educadores
mitjançant unes graelles. Amb aquestes avaluen tant l’actuació dels infants, el
material que hi ha ofert com els ambients en general. D’aquesta manera, si veuen
que un ambient és poc freqüentat o que hi ha algun material que no en fan gaire
cas, reflexionen sobre això per tal de si s’ha de prendre la decisió de canviar
d’ambient o buscar alternatives mitjançant altres materials que els cridi més l’atenció.
A més, avaluen dels infants fets destacables per després poder expressar a les famílies
del desenvolupament i el progrés del seu fill (ex: interacció i relació amb els
materials i amb els iguals).
Per concloure, diria que aquesta és una bona
pràctica educativa i una metodologia innovadora amb la qual els infants poden
prendre un seguit de continguts del currículum, a més d’afavorir l’autonomia
personal d’aquests.
JUSTIFICACIÓ COMPETÈNCIES:
1.2. aquesta és una bona actuació i faig una gran reflexió en quant a la seva implantació.
4.1. dono a conèixer una bona pràctica amb el seu marc teòric i la seva justificació.
4.2. he sabut identificar una bona pràctica que porta a terme el centre, contrastant amb informació d'altres companyes.
Hola Auba! En primer lloc, donar-te l'enhorabona perquè crec que la teva pràctica és un exemple a seguir per totes les escoletes i que has tingut el privilegi de presenciar-la.
ResponEliminaEn primer lloc, l'educació per ambients, ha estat molt present en els nostres anys de formació de grau, i segurament quan has arribat a l'escoleta has pogut donar sentit a tot allò que havíem après. Crec que és una educació que té un sentit molt important per als infants i que els ajuda a créixer de manera autònoma.
El paper que tenen les mestres, crec que també és un factor molt important ja que com ens expliques tu, no estan al damunt dels infants tot el temps, concepció que de vegades creiem que és la correcta, sinó que preparen i deixen que els infants visquin l'aprenentatge en primera persona. Consdiero que és important aquest poder "deixar fer" als infants, ja que les possibilitats que tenen en aquests ambients són infinites.
Crec que s'hauria de posar més en pràctica el treball per ambients encara que no és fàcil ja que a més de recursos espaials i materials es necessiten moltes ganes d'innovar i fer feina, i a molts docents els manca!
Bon dia Auba!, he quedat sorpresa per la pràctica dels ambients que duis a terme a l’escoleta, i no només pel fet de considerar els ambients com a una font de riquesa pel que fa als aprenentatges i a les experiències que ofereixen als infants, sinó també per l’enorme disposició de l’equip de mestres que fan possible que petits i grans convisquin de manera lliure en un mateix temps i en un mateix espai, fet que augmenta la possibilitat de conèixer, d’aprendre i de relacionar-se entre ells.
ResponEliminaA més, el fet de què siguin els infants els qui de manera lliure decideixin l’ambient on volen passar una estona és una pràctica molt important que afavoreix l’adquisició de l’autonomia a més de respectar els seus interessos, la qual cosa augmenta la possibilitat que els aprenentatges que es dugui a terme en aquell determinat ambient siguin significatius.
Per acabar m’agradaria comentar que la introducció dels ambients és una de les propostes que hem fet en el nostre projecte de millora de pràctiques, i ho hem enfocat de manera que, mitjançant la introducció dels ambients s’aprofitin més els espais comuns de l’escola que es troben en situació de desús, però malauradament ens hem adonat que en aquesta pràctica és molt important la disposició de l’equip de mestres per fer-ho possible, ja que implica un gran treball en equip. En el nostre cas, l’equip de mestres és més de caire conservador que no pas innovador i de moment han trobat una feinada amb la implantació d’aquesta nova proposta, fet que ens ha decebut una mica, i més encara després de veure i llegir la manera en què ho duis a terme vosaltres!...però bé, llegir aquesta pràctica m’ha servit per adonar-me’n que hem de seguir insistint perquè al cap i a la fi la feinada que duu, queda recompensada en veure els beneficis que aporten a tots als infants, i a les mateixes mestres.
Gràcies!!
Hola Auba! Enhorabona per la teva entrada i per la pràctica que expliques.
ResponEliminaBaix el meu punt de vista, sempre he pensat que en arribar a ser mestra, m’agradaria que els meus alumnes aprenguin per ambient com tu ens expliques. És una bona forma de que els infants puguin aprendre per ells mateixos, de manera que els aprenentatges que adquireixin seran significatius, que és el que es pretén.
Un dels exemples d’ambients que menciones m’ha cridat molt l’atenció: el de la foscor. A molts de centres podem trobar una aula de psicomotricitat on els infants es poden moure, córrer, botar, etc. i de vegades, també es duen a terme tallers o activitats on els nins i les nines poden manipular i experimentar amb material de la natura. Tot i així no tinc constància que a molt de centres treballin amb aquest ambient que és innovador i engrescadors per als infants.
El paper de l’educador és molt important, ja que si no deixa experimentar als infants, aquests no adquiriran coneixements significatius. La millor manera d’aprendre és que els més menuts aprenguin per ells mateixos, els uns del altres, i amb ajuda dels adults; a més de sentir-se protagonistes dels seus propis aprenentatges.
Per concloure m’agradaria esmentar la gran importància de crear ambient que siguin atractius per als infants, on es sentir segurs i que cridin la seva atenció. Per a que això sigui possible, els materials també han de ser atractius i adequat a l’edat i a les necessitats de cada infant.
Moltes gràcies per la teva aportació.
Victoria.
Hola Auba!
ResponEliminaHem sembla molt encertada la bona pràctica que has destacat a la teva entrada.
El treball per ambients d'aprenentatges és una metodologia molt enriquidora però també molt costosa de dur a terme, segons com es miri. Això, fa que molts de centres prescindeixin d'ella i decideixin emprar el temps fent altres coses, la qual cosa hem sembla respetable sempre i quan l'infant sigui el principal punt a tenir en compte, sempre que l'actuació a realitzar pels educadors sigui una font carregada d'experiències, possibilitats i connexions significatives per als infants.
Llavors, amb els ambients d'aprenentatges considero que es recullen moltes oportunitats esmentades i per això crec que hauria d'haver més centres encoratjats per aquesta pràctica.
En aquest cas Auba, penso que has fet una descripció molt ben explicada d'aquesta metodologia i així com la desenvolupen en el centre on estas. Has fet una bona fonamentació teórica alhora que expliques la teva experiéncia i opinió. Jo també penso que és imprescindible fer entendre'ns aquesta innovadora manera d'aprendre, educar i creixer, i saber que del nostre treball i ganes de fer es beneficien o no els nostres infants.
No posem barreres a l'aprenentatge per culpa de les nostres pors!
Bona feina Auba!